Conversaciones colaborativas ONL-Empresa: ConsCiencia Relacional

Imagen

Cada vez son más las organizaciones no lucrativas que adoptan una postura colaborativa con el sector empresarial, y cuyos resultados, son la implementación de proyectos con un alto impacto social. Ante esta evidencia, podríamos plantearnos la siguiente pregunta:

¿Cuáles son los factores diferenciales entre las ONL que generan conversaciones colaborativas y las ONL que no consiguen evolucionar en su relación con las empresas?

Cómo se desprende del proceso de innovación colaborativa que se realizó para la FCVS, algunas de las claves son:

1.- Actuar de forma colaborativa para que la ONL pueda aportar valor a las actividades de la empresa, mediante la implantación de valores sociales. Esto se consigue gracias a la implementación de acciones colaborativas con fines sociales.

2.- Sentar las bases para que la colaboración sea exitosa, y para ello hay que destinar tiempo y energía, primero en definir bien el resultado a obtener y seguidamente en consolidar un marco sólido de colaboración entre las dos organizaciones.

Sobre el papel, parece fácil ¿verdad?. Pero ¿qué ocurre en la práctica para que que esto no sea así? Un elemento esencial tal y como propone nuestro modelo del KCv, tiene que ver con la calidad de las conversaciones, y con el nivel de consciencia de las particulares maneras de conversar y relacionarnos, es decir lo que entiendo por ConsCiencia Relacional.

Xavier Góngora

Publicado en Conversaciones en organizaciones sin ánimo de lucro | Deja un comentario

Barcelona 2014, ambició màxima amb desavantatges mínims

Barcelona ha estat tapada en els últims anys pels efectes i impotències de la crisi i per l’omnipresent debat sobre el dret a decidir. I això d’estar tapada o sotmesa no li escau gens. Justament, al centre de la barcelonitat, si es pot dir així, hi ha el contrari: contínua autosuperació per a estar present activament a l’escena internacional, lliure de qualsevol submissió. Barcelona no vol ser domesticada per ningú, ni pels mercats ni per cap nacionalisme que la vulgui en exclusiva. Aquesta ciutat global fa la seva, tira del carro, amb ambició màxima.  

A més a més, i especialment en les últimes dècades, ha optat per crear un model de ciutat on tots els seus barris i persones tinguin cada dia més igualtat d’oportunitats: carrers dignes, educació i sanitat de qualitat, accés a la cultura i al transport, suport a la recerca de feina i a les diverses necessitats per sentir-se incloses en una societat cohesionada, justa i pròspera per a tots. Tot i això, encara hi ha molts desavantatges, més encara després d’aquests anys d’ajustos. Per tant, més que mai la barcelonitat té en el seu esperit la voluntat de viure en un entorn metropolità amb desavantatges mínims.  

Aquesta doble visió de la barcelonitat, però, no només s’ha de destapar o revifar sinó que també s’hauria de revisar i fer evolucionar. M’explico: des dels Jocs Olímpics del 1992 i fins abans de la crisi, han conviscut ambdues visions però només han estat vistes com un tot, diguem-ho així, en el cap de l’Alcalde, de l’Ajuntament. Per un costat l’Ajuntament ha lluitat per assolir realitats (seus, esdeveniments, lideratges) junt amb el sector privat i les institucions de la societat civil, amb la bandera de l’ambició màxima. Podem dir que s’ha aconseguit i que Barcelona és una marca global sense dubte. D’altra banda, l’Ajuntament ha lluitat per a assegurar condicions d’entorn de qualitat a tot el territori municipal (via pública, protecció social, oportunitats) junt amb els barris i les persones. Però s’ha viscut poc la veritat que suposa que això segon, la igualtat d’oportunitats, ha estat possible gràcies al capital generat amb els efectes d’allò primer, l’ambició de ciutat global.

És a dir, l’empresa que ha col·laborat per assolir el Mobile World Congress o que s’ha instal·lat a 22@ en el marc d’un clúster destacat a la ciutat no ha estat còmplice de les millores que s’han fet al barri del Besòs – Maresme o del Pla d’inclusió de la ciutat. I al revés, l’associació veïnal que ha contribuït a dignificar un barri gràcies a un Pla de Barris o la fundació que acull els nens de Ciutat Vella després de classe no són conscients tampoc que l’Ajuntament els ajuda perquè té un ingrés fiscal rellevant amb el Mobile World Congress o amb la nova empresa que s’ha instal·lat al 22@.

Crec que ara és el moment de fer una evolució en aquest model barceloní, i abordar amb valentia i molta pedagogia una conversa productiva d’uns amb altres. Tots som ciutat i tots som imprescindibles en aquesta doble visió que tan bé defineix l’èxit de la ciutat. El següent pla estratègic metropolità que es faci ha de servir per a incorporar elements d’una Barcelona i de l’altra en cada iniciativa, barrejats, condicionats, conscients uns i altres de la dependència mútua. Una ciutat global ambiciosa no ho pot ser si té grans desavantatges dins el seu territori. I al revés, una ciutat amb igualtat d’oportunitats no es pot finançar sense ambició.

Per iniciar aquesta important conversa, que ha de ser metropolitana, ens cal un altre ingredient: una situació econòmica de prosperitat. Ens cal multiplicar els petits indicis de creixement que estem veient aquests últims mesos. I per això, Barcelona ha d’engegar un nou procés d’especialització intel·ligent, en línia amb l’estratègia europea. Aquesta estratègia té com a voluntat fer competitius alguns nous àmbits d’activitat i coneixement i atraure i mobilitzar inversió, talent i riquesa al territori, impactant finalment en l’ocupació laboral a la ciutat. Aquests àmbits s’han de consensuar amb el sector privat, la societat civil i la universitat i rebran importants fons europeus (FEDER, FSE) a partir d’aquest any 2014. Es tractarà d’anar trobant, a través de la conversa entre tots aquests actors, aquelles oportunitats de modernització, diversificació o transformació dels sectors tractors que tenim a través de les noves tecnologies que van apareixent al món.

Barcelona, per tant, hauria d’iniciar ja una nova etapa de creixement basada en l’especialització intel·ligent. I, pel que s’ha dit al començament sobre la barcelonitat, l’hauria d’enfocar-la amb tres matisos singulars:

·         La primera, aplicar la seva visió principal: ambició màxima amb desavantatges mínims. Barcelona ha d’aplicar una estratègia innovadora generadora d’especialitzacions econòmiques que generin sinèrgicament nous negocis i cohesió social (creació de llocs de treball principalment, però també reducció de les desigualtats en l’accés a les oportunitats). Les estratègies s’han de plantejar com a reptes col·lectius on es posin sobre la taula temes de creixement econòmic i de cohesió social, a parts iguals i condicionades les unes amb les altres. En aquest model propi ha de ser exemple, una vegada més, per a la resta de ciutats de Catalunya i Espanya.

·         La segona, constituir una plataforma oberta d’especialitzacions intel·ligents de la seva àrea d’influència, començant per consolidar l’Àrea metropolitana i, en un segon terme, oferint-la als diferents territoris de Catalunya. Barcelona no només és responsable i principal beneficiari de les especialitzacions del seu terme municipal sinó que té el rol i l’oportunitat de la gestió de la marca de totes les especialitzacions de les ciutats i comarques de Catalunya, quan pretenen passar de ser locals a internacionals. Aquestes seran competitives globalment si viuen sota el paraigües de la marca Barcelona, aquesta és la seva única opció. L’exemple més evident la trobem en la candidatura de jocs olímpics d’hivern al Pirineu, ara “congelada”.

·         La tercera, aprofitar per fer un pas en la manera de fer les polítiques públiques de promoció econòmica. S’ha d’assolir més participació, incorporant el sector privat, la universitat i la societat civil en totes les etapes: des del disseny fins a l’aplicació, passant pel co-finançament de cada política, evolucionant la idea de la col·laboració público - privada més estratègica. D’altra banda, cal insistir en fer més i millor avaluació d’aquestes polítiques, per a ser més eficients i eficaços. Finalment, iniciar un repte nou: el de la innovació en aquest àmbit. Les polítiques públiques poden assimilar-se, en certa mesura, al llançament de nous productes i serveis en l’esfera del sector privat. Això vol dir, organitzar un sistema d’innovació liderat per l’Ajuntament, on el disseny de noves polítiques públiques hagi de passar pels diferents filtres de factibilitat, viabilitat i eficàcia en proves pilot. L’estratègia d’smart city i open data poden ser de gran ajuda per a fer possibles i mesurables aquests canvis.

Publicado en Materiales | Deja un comentario

La conversa RIS3 a la ciutat: únic camí per sortir de la crisi

Ara que sembla que ja hem tocat fons en la difícil conjuntura actual, i per a abordar amb garanties el problema de falta d’activitat econòmica i llocs de treball, només hi ha un camí, el d’atraure rendes i inversions d’altres regions del món. Ho tenim verd si esperem a que la demanda interna nacional estimuli una economia local i regional encara a la UVI.

L’atracció de rendes i inversions, és a dir la globalització, s’aconseguirà si ens especialitzem de tal manera que els nostres productes o serveis són valorats i comprats fora del nostre territori i si més persones decideixen apostar per nosaltres (siguin inversors, compradors o turistes).

Aquest impuls a la innovació en nous àmbits d’especialització necessita més que mai del lideratge dels governs locals, i s’ha de vestir en un projecte basat en les fortaleses i potencialitats del territori i que arrossegui a la resta d’actors (universitats, societat civil i empreses).

El programa RIS3 (Regional Innovation Strategies for Smart Specialisation) és una oportunitat per a finançar i alinear aquest projecte amb Europa; quasi l’única oportunitat que tenen els governs regionals i locals per a gestionar proactivament i amb garanties la sortida de la crisi. Ara sí que és el moment de la seva acció decidida per sortir de la crisi amb missatge il·lusionador, cofinançament europeu i un nou i bon model de promoció econòmica.

logoConcretament s’espera pels propers mesos una convocatòria de la Generalitat de Catalunya, finançada per FEDER i FSE, que veurà la llum en els pròxims mesos, anomenada Iniciatives Territorials Innovadores (ITI). Una política innovadora d’impuls a la innovació clarament enfocada a la desenvolupar capital conversacional (KCv).

Per a fer créixer el capital conversacional el govern local ha d’impulsar, o recuperar, un marc públic de conversa, on les empreses, les universitats i la societat civil descobreixen conjuntament els àmbits d’especialització on, amb més probabilitat d’èxit, podran innovar. En aquesta convocatòria, les empreses, els emprenedors i els grups d’investigació més inquiets, seran els que, en conversa amb l’administració pública i la societat civil, lideraran la definició de l’abast el projecte. L’objectiu és que en cada territori es generi prou massa crítica de nova activitat especialitzada com per a crear nova ocupació i posicionar el territori en aquest àmbit, de cara a atraure inversió i talent.

Un dels efectes secundaris d’aquesta política serà l’aprofundiment dels espais col·laboratius amb el teixit empresarial, posant l’accent en aquesta fase públic-privada del procés la innovació i no només en l’atenció a l’aturat. No és cap secret que els equips de promoció econòmica locals estan esperant projectes nous com aquest per a poder fer front a la responsabilitat que tenen en el territori.

Finalment, aquesta conversa pot ser una de les primeres en positiu després d’un temps de no-converses o converses menys il·lusionants. La conversa ha de servir per a recuperar l’orgull i la dignitat de cada ciutat i comarca, mostrant la seva competitivitat i especialització a nivell internacional.

Per tant, múltiples arguments per a decidir-se a preparar un projecte RIS3 – ITI per als pròxims anys.No hi ha excusa!

Mapa genèric

Exemple de mapa d’àmbits d’especialització d’una ciutat / comarca

 

Publicado en Materiales | Deja un comentario

La comunicación son conversaciones en movimiento

IMG_3838

Participantes del taller

IMG_3846

Xavier Góngora

El 20 de marzo realicé un taller en el Colegio de Medidadores de Seguros de Barcelona, dirigido a profesionales del área de comunicación. El objetivo del taller  era identificar las estrategias a seguir, para poder integrar la comunicación interna con la comunicación externa.

La calidad de las operaciones que una organización realiza, depende de la calidad de la comunicación entre los miembros de la organización (comunicación interna) y al mismo tiempo, de la calidad de la comunicación de éstas personas con su entorno (comunicación externa). Es decir, de la calidad de sus conversaciones.

Una alta calidad conversacional favorece:

- Información precisa y fiable sobre la organización y su desempeño.

- Integración entre los miembros de la organización (ámbito interno), y con sus públicos de interés (ámbito externo).

- Creatividad e innovación para reconocer y desarrollar nuevas oportunidades.

Diversos estudios ponen de manifiesto que somos conscientes de la importancia que la comunicación estratégica tiene para el logro de objetivos, sin embargo, gran parte de las organizaciones siguen sin destinar el tiempo y los recursos necesarios en diseñar una comunicación estratégica coherente e integradora.

Xavier Góngora

Imagen | Publicado en de | Deja un comentario

Conversaciones colaborativas entorno al Trastorno del Espectro Autista (TEA)

IMG_3719

Participantes del TEA Transnational Meeting

El 8 y 9 de marzo se celebró en Barcelona el ASD (TEA) Transnational Meeting. Bajo el liderazgo del Ministerio de Salud de Francia son 5 los países de la UE que están participando en el proyecto de investigación (Francia, Italia, Dinamarca, Grecia y España), aportando profesionales expertos de los diferentes ámbitos que están en contacto con personas con TEA (educación, sanidad, servicios sociales, empresa etc).

Xavier Góngora

Xavier Góngora durante el proceso

Fueron dos días de trabajo intensos, y altamente gratificante haber podido participar en calidad de dinamizador del proceso de investigación colaborativa y experto en estrategia pedagógica.

Los objetivos centrales del ASD (TEA) Transnational Meeting son la puesta en común de los conocimientos, investigaciones y experiencias más novedosas en este campo, para a continuación definir y validar un marco de formación común en términos de competencias, para los diferentes profesionales que están en contacto con este colectivo.

Xavier Góngora

El trastorno del espectro autista (TEA) y el autismo, son términos generales para un grupo de trastornos complejos del desarrollo del cerebro. Estos trastornos se caracterizan, en diversos grados, por las dificultades en la interacción social y la comunicación verbal/no verbal, y patrones repetitivos de actividad.

Si bien no hay datos estadísticos en la UE sobre el número de personas con TEA, un importante estudio científico llevado a cabo por la Dirección General de Cohesión Social de Francia (Ministerio de Salud) estima que en la UE el número de personas con TEA (en su más amplio sentido del término) estaría entre 2.702.000 – 4.632.000 personas. Si extrapolamos esta cifra de personas a nuestro país resultaría una población de más de 250.000 afectados por el trastorno del espectro autista, lo que da idea de la dimensión de las personas que se ven afectadas por el TEA.

Xavier Góngora

Imagen | Publicado en de | 1 Comentario

Finalización del proceso de innovación en el ámbito de la RSC

Hace unos meses, la FCVS  (Federación Catalana de Voluntariado Social), invitó a varias entidades del sector social, referentes en sus áreas de actividad, para iniciar un proceso de innovación en el ámbito de la RSC en general y del voluntariado corporativo en particular. 

Sergi Comellas y Xavier Góngora facilitadores del proceso

Sergi Comellas y Xavier Góngora, facilitadores del proceso

Durante los últimos años, las ONL han tenido que gestionar grandes cambios (internos y externos), y al mismo tiempo dar respuesta a nuevos retos. Esta inquietud ha guiado el proceso de innovación, y ha sido el eje central de las conversaciones colaborativas que se han generado.

Con el ánimo de compartir los aprendizajes generados, el resultado del proceso será difundido próximamente.

Xavier Góngora

Imagen | Publicado en de | Deja un comentario

Vídeo KCv en CREATIVIDAD E INNOVACIÓN

Publicado en Vídeos KCv | Deja un comentario