Mucha comunicación y poca conversación.

BLOG KCV FOTOS.001

Estamos comunicándonos continuamente, tanto es así, que lo hacemos incluso cuando no somos conscientes de ello. Pero, ¿realmente conectamos con las personas o simplemente realizamos un intercambio de información? Habitualmente hacemos lo segundo, nos quedamos en una simple transmisión de información: intercambiamos datos, hechos, opiniones, etc., en lugar de conversar y conectar con el otro.

Te sugiero ir más allá de la mera comunicación y conversar, teniendo así la oportunidad de generar una experiencia significativa, de escuchar al otro o la otra desde la riqueza que la diversidad nos proporciona, para observar otras formas de pensar y de hacer.

Xavier Góngora

Publicado en Conversaciones en el territorio, Conversaciones en organizaciones privadas, Conversaciones en organizaciones sin ánimo de lucro | Deja un comentario

Las redes sociales: de vuelta al conversar organización-cliente/usuario

BLOG KCV FOTOS.001

Desde hace miles de años, cuando nacieron los primeros mercados, las conversaciones entre la demanda y la oferta estuvieron siempre presentes. Sin embargo, esta forma de hacer negocios cambió cuando hace unos años aparecieron los medios de difusión. En ese instante, las organizaciones empezaron a dar prioridad a la comunicación unidireccional… hasta la irrupción de las redes sociales.

Nadie pondrá en duda que con las redes sociales, llegó una nueva forma de entender la interacción organización-cliente/usuario. De una manera sencilla, las redes sociales nos posibilitan iniciar conversaciones con nuestros clientes o usuarios, pero no debemos olvidar que:

- El fenómeno conversacional siempre estuvo ahí, simplemente había quedado en el olvido.

- Las redes sociales nunca podrán sustituir al conversar presencial.

Xavier Góngora

Publicado en Conversaciones en organizaciones privadas, Conversaciones en organizaciones sin ánimo de lucro | Deja un comentario

Mentirosos profesionales: Un negocio inaceptable.

Construir un espacio de confianza, es el punto de partida para conversar. Por lo tanto, la mentira y la ocultación no tienen lugar en el conversar colaborativo. Pues bien, me he quedado perplejo al descubrir que hay una empresa que se dedica a crear coartadas y mentiras, para cubrir a sus clientes. No, no estoy alucinando, la empresa existe y está ubicada en Estados Unidos.

El funcionamiento es el siguiente, una vez has contratado el servicio te entregan un mail y un número de teléfono y al otro lado, el cliente tendrá disponible una serie de personas que confirmarán la supuesta verdad, haciéndose pasar por un antiguo jefe, una compañera de trabajo, un familiar, etc.

Por razones que entenderéis, no adjunto la página web de este modelo de negocio que para mí es inaceptable.

Xavier Góngora

Publicado en Materiales | Deja un comentario

Bibliotecas donde los libros no son de papel, se constituyen en el conversar.

Image

 

HOL (Human Library Organization) nació en 1999 en el marco del festival de música Roskilde. Tras la brutal agresión que un joven recibió, Stop Violence y la organización del festival, iniciaron una serie de eventos en el marco del festival, para abrir conversaciones entre personas con diferentes prejuicios.

Actualmente HOL está presente en más de 30 países. Su peculiaridad reside en que los libros no son de papel, en HOL un libro es una persona que se ha visto juzgada, discriminada o sometida a un determinado estereotipo y su misión es acabar con estos prejuicios a través de conversaciones, en las que comparten sus valores y su particular manera de estar en el mundo. Una excelente forma de aceptar,  comprender  al otro o la otra y tomar ConsCiencia.

Los libros de HLO son de lo más diversos, existen de todos los colores, de todas las religiones, de monjas, prostitutas, heterosexuales, homosexuales, inmigrantes, diversidad funcional, disminución intelectual, etc.

Te recomiendo que visites su página, es muy interesante HOL.

Xavier Góngora

 

Publicado en Conversaciones en organizaciones sin ánimo de lucro | 2 comentarios

Conversaciones colaborativas ONL-Empresa: ConsCiencia Relacional

Imagen

Cada vez son más las organizaciones no lucrativas que adoptan una postura colaborativa con el sector empresarial, y cuyos resultados, son la implementación de proyectos con un alto impacto social. Ante esta evidencia, podríamos plantearnos la siguiente pregunta:

¿Cuáles son los factores diferenciales entre las ONL que generan conversaciones colaborativas y las ONL que no consiguen evolucionar en su relación con las empresas?

Cómo se desprende del proceso de innovación colaborativa que se realizó para la FCVS, algunas de las claves son:

1.- Actuar de forma colaborativa para que la ONL pueda aportar valor a las actividades de la empresa, mediante la implantación de valores sociales. Esto se consigue gracias a la implementación de acciones colaborativas con fines sociales.

2.- Sentar las bases para que la colaboración sea exitosa, y para ello hay que destinar tiempo y energía, primero en definir bien el resultado a obtener y seguidamente en consolidar un marco sólido de colaboración entre las dos organizaciones.

Sobre el papel, parece fácil ¿verdad?. Pero ¿qué ocurre en la práctica para que que esto no sea así? Un elemento esencial tal y como propone nuestro modelo del KCv, tiene que ver con la calidad de las conversaciones, y con el nivel de consciencia de las particulares maneras de conversar y relacionarnos, es decir lo que entiendo por ConsCiencia Relacional.

Xavier Góngora

Publicado en Conversaciones en organizaciones sin ánimo de lucro | Deja un comentario

Barcelona 2014, ambició màxima amb desavantatges mínims

Barcelona ha estat tapada en els últims anys pels efectes i impotències de la crisi i per l’omnipresent debat sobre el dret a decidir. I això d’estar tapada o sotmesa no li escau gens. Justament, al centre de la barcelonitat, si es pot dir així, hi ha el contrari: contínua autosuperació per a estar present activament a l’escena internacional, lliure de qualsevol submissió. Barcelona no vol ser domesticada per ningú, ni pels mercats ni per cap nacionalisme que la vulgui en exclusiva. Aquesta ciutat global fa la seva, tira del carro, amb ambició màxima.  

A més a més, i especialment en les últimes dècades, ha optat per crear un model de ciutat on tots els seus barris i persones tinguin cada dia més igualtat d’oportunitats: carrers dignes, educació i sanitat de qualitat, accés a la cultura i al transport, suport a la recerca de feina i a les diverses necessitats per sentir-se incloses en una societat cohesionada, justa i pròspera per a tots. Tot i això, encara hi ha molts desavantatges, més encara després d’aquests anys d’ajustos. Per tant, més que mai la barcelonitat té en el seu esperit la voluntat de viure en un entorn metropolità amb desavantatges mínims.  

Aquesta doble visió de la barcelonitat, però, no només s’ha de destapar o revifar sinó que també s’hauria de revisar i fer evolucionar. M’explico: des dels Jocs Olímpics del 1992 i fins abans de la crisi, han conviscut ambdues visions però només han estat vistes com un tot, diguem-ho així, en el cap de l’Alcalde, de l’Ajuntament. Per un costat l’Ajuntament ha lluitat per assolir realitats (seus, esdeveniments, lideratges) junt amb el sector privat i les institucions de la societat civil, amb la bandera de l’ambició màxima. Podem dir que s’ha aconseguit i que Barcelona és una marca global sense dubte. D’altra banda, l’Ajuntament ha lluitat per a assegurar condicions d’entorn de qualitat a tot el territori municipal (via pública, protecció social, oportunitats) junt amb els barris i les persones. Però s’ha viscut poc la veritat que suposa que això segon, la igualtat d’oportunitats, ha estat possible gràcies al capital generat amb els efectes d’allò primer, l’ambició de ciutat global.

És a dir, l’empresa que ha col·laborat per assolir el Mobile World Congress o que s’ha instal·lat a 22@ en el marc d’un clúster destacat a la ciutat no ha estat còmplice de les millores que s’han fet al barri del Besòs – Maresme o del Pla d’inclusió de la ciutat. I al revés, l’associació veïnal que ha contribuït a dignificar un barri gràcies a un Pla de Barris o la fundació que acull els nens de Ciutat Vella després de classe no són conscients tampoc que l’Ajuntament els ajuda perquè té un ingrés fiscal rellevant amb el Mobile World Congress o amb la nova empresa que s’ha instal·lat al 22@.

Crec que ara és el moment de fer una evolució en aquest model barceloní, i abordar amb valentia i molta pedagogia una conversa productiva d’uns amb altres. Tots som ciutat i tots som imprescindibles en aquesta doble visió que tan bé defineix l’èxit de la ciutat. El següent pla estratègic metropolità que es faci ha de servir per a incorporar elements d’una Barcelona i de l’altra en cada iniciativa, barrejats, condicionats, conscients uns i altres de la dependència mútua. Una ciutat global ambiciosa no ho pot ser si té grans desavantatges dins el seu territori. I al revés, una ciutat amb igualtat d’oportunitats no es pot finançar sense ambició.

Per iniciar aquesta important conversa, que ha de ser metropolitana, ens cal un altre ingredient: una situació econòmica de prosperitat. Ens cal multiplicar els petits indicis de creixement que estem veient aquests últims mesos. I per això, Barcelona ha d’engegar un nou procés d’especialització intel·ligent, en línia amb l’estratègia europea. Aquesta estratègia té com a voluntat fer competitius alguns nous àmbits d’activitat i coneixement i atraure i mobilitzar inversió, talent i riquesa al territori, impactant finalment en l’ocupació laboral a la ciutat. Aquests àmbits s’han de consensuar amb el sector privat, la societat civil i la universitat i rebran importants fons europeus (FEDER, FSE) a partir d’aquest any 2014. Es tractarà d’anar trobant, a través de la conversa entre tots aquests actors, aquelles oportunitats de modernització, diversificació o transformació dels sectors tractors que tenim a través de les noves tecnologies que van apareixent al món.

Barcelona, per tant, hauria d’iniciar ja una nova etapa de creixement basada en l’especialització intel·ligent. I, pel que s’ha dit al començament sobre la barcelonitat, l’hauria d’enfocar-la amb tres matisos singulars:

·         La primera, aplicar la seva visió principal: ambició màxima amb desavantatges mínims. Barcelona ha d’aplicar una estratègia innovadora generadora d’especialitzacions econòmiques que generin sinèrgicament nous negocis i cohesió social (creació de llocs de treball principalment, però també reducció de les desigualtats en l’accés a les oportunitats). Les estratègies s’han de plantejar com a reptes col·lectius on es posin sobre la taula temes de creixement econòmic i de cohesió social, a parts iguals i condicionades les unes amb les altres. En aquest model propi ha de ser exemple, una vegada més, per a la resta de ciutats de Catalunya i Espanya.

·         La segona, constituir una plataforma oberta d’especialitzacions intel·ligents de la seva àrea d’influència, començant per consolidar l’Àrea metropolitana i, en un segon terme, oferint-la als diferents territoris de Catalunya. Barcelona no només és responsable i principal beneficiari de les especialitzacions del seu terme municipal sinó que té el rol i l’oportunitat de la gestió de la marca de totes les especialitzacions de les ciutats i comarques de Catalunya, quan pretenen passar de ser locals a internacionals. Aquestes seran competitives globalment si viuen sota el paraigües de la marca Barcelona, aquesta és la seva única opció. L’exemple més evident la trobem en la candidatura de jocs olímpics d’hivern al Pirineu, ara “congelada”.

·         La tercera, aprofitar per fer un pas en la manera de fer les polítiques públiques de promoció econòmica. S’ha d’assolir més participació, incorporant el sector privat, la universitat i la societat civil en totes les etapes: des del disseny fins a l’aplicació, passant pel co-finançament de cada política, evolucionant la idea de la col·laboració público - privada més estratègica. D’altra banda, cal insistir en fer més i millor avaluació d’aquestes polítiques, per a ser més eficients i eficaços. Finalment, iniciar un repte nou: el de la innovació en aquest àmbit. Les polítiques públiques poden assimilar-se, en certa mesura, al llançament de nous productes i serveis en l’esfera del sector privat. Això vol dir, organitzar un sistema d’innovació liderat per l’Ajuntament, on el disseny de noves polítiques públiques hagi de passar pels diferents filtres de factibilitat, viabilitat i eficàcia en proves pilot. L’estratègia d’smart city i open data poden ser de gran ajuda per a fer possibles i mesurables aquests canvis.

Publicado en Materiales | Deja un comentario

La conversa RIS3 a la ciutat: únic camí per sortir de la crisi

Ara que sembla que ja hem tocat fons en la difícil conjuntura actual, i per a abordar amb garanties el problema de falta d’activitat econòmica i llocs de treball, només hi ha un camí, el d’atraure rendes i inversions d’altres regions del món. Ho tenim verd si esperem a que la demanda interna nacional estimuli una economia local i regional encara a la UVI.

L’atracció de rendes i inversions, és a dir la globalització, s’aconseguirà si ens especialitzem de tal manera que els nostres productes o serveis són valorats i comprats fora del nostre territori i si més persones decideixen apostar per nosaltres (siguin inversors, compradors o turistes).

Aquest impuls a la innovació en nous àmbits d’especialització necessita més que mai del lideratge dels governs locals, i s’ha de vestir en un projecte basat en les fortaleses i potencialitats del territori i que arrossegui a la resta d’actors (universitats, societat civil i empreses).

El programa RIS3 (Regional Innovation Strategies for Smart Specialisation) és una oportunitat per a finançar i alinear aquest projecte amb Europa; quasi l’única oportunitat que tenen els governs regionals i locals per a gestionar proactivament i amb garanties la sortida de la crisi. Ara sí que és el moment de la seva acció decidida per sortir de la crisi amb missatge il·lusionador, cofinançament europeu i un nou i bon model de promoció econòmica.

logoConcretament s’espera pels propers mesos una convocatòria de la Generalitat de Catalunya, finançada per FEDER i FSE, que veurà la llum en els pròxims mesos, anomenada Iniciatives Territorials Innovadores (ITI). Una política innovadora d’impuls a la innovació clarament enfocada a la desenvolupar capital conversacional (KCv).

Per a fer créixer el capital conversacional el govern local ha d’impulsar, o recuperar, un marc públic de conversa, on les empreses, les universitats i la societat civil descobreixen conjuntament els àmbits d’especialització on, amb més probabilitat d’èxit, podran innovar. En aquesta convocatòria, les empreses, els emprenedors i els grups d’investigació més inquiets, seran els que, en conversa amb l’administració pública i la societat civil, lideraran la definició de l’abast el projecte. L’objectiu és que en cada territori es generi prou massa crítica de nova activitat especialitzada com per a crear nova ocupació i posicionar el territori en aquest àmbit, de cara a atraure inversió i talent.

Un dels efectes secundaris d’aquesta política serà l’aprofundiment dels espais col·laboratius amb el teixit empresarial, posant l’accent en aquesta fase públic-privada del procés la innovació i no només en l’atenció a l’aturat. No és cap secret que els equips de promoció econòmica locals estan esperant projectes nous com aquest per a poder fer front a la responsabilitat que tenen en el territori.

Finalment, aquesta conversa pot ser una de les primeres en positiu després d’un temps de no-converses o converses menys il·lusionants. La conversa ha de servir per a recuperar l’orgull i la dignitat de cada ciutat i comarca, mostrant la seva competitivitat i especialització a nivell internacional.

Per tant, múltiples arguments per a decidir-se a preparar un projecte RIS3 – ITI per als pròxims anys.No hi ha excusa!

Mapa genèric

Exemple de mapa d’àmbits d’especialització d’una ciutat / comarca

 

Publicado en Materiales | Deja un comentario